Les vistes des del Roc Perer ens agraden TANT que les hem incorporat al nostre menjador! 🙂
Que us semblen?
Avet Blau restaurant i el pantà
N’heu sentit a parlar d’aquesta web Itinerarios mágicos por el Montseny? Us la recomanem!! La seva lectura és una manera engrescadora, tant per grans com per petits, de conèixer el Montseny, els seus itineraris i les llegendes que s’amaguen en aquests racons…
Un itinerari que ens queda ben aprop és aquest que passa per Santa Fe, Pla de Mulladius i l’Empedrat del Morou. L’autor, el bon amic José Sánchez Ocaña, indica que el recorregut és relativament curt, d’uns 5.500 metres i que s’interna per l’anomenat Triangle de les bruixes, zona compresa entre el castell de Montsoriu, el gorg Negre i la vall de Santa Fe. Segons la creença popular, les nits dels divendres amb la foscor es celebraven tenebrosos sàbats. Per aquest motiu i coma mesura de protecció, és recomanable conèixer certes invocacions i amulets fruit d’antics costums. És conegut des de molt antic, el comportament de determinades plantes davant la proximitat de les bruixes, per això quan sentim dins del bosc que es mouen les herbes, sense cap causa que ho justifiqui com el vent o la pluja, és indici de la proximitat d’alguna bruixa… Abans de començar l’itinerari, es recomana una senzilla barreja que s’utilitzava en el passat com a talismà: es portarà a la butxaca un grapat de mill i escaiola ben barrejats… En cas de trobar-nos una bruixa, aquesta hauria de separar el mill de l’escaiola abans de poder atemptar contra el portador de la barreja…
Voleu saber com continua? En aquest enllaç teniu tot l’itinerari i molts d’altres: Itineraris màgics pel Montseny.
Disfruteu de la lectura i del Montseny!!!
El Montseny està ple d’històries i llegendes. N’hi ha de fantàstiques, de bruixes, d’històriques, de bandolers, religioses, entre d’altres… N’hem triat una, d’històrica, que ens explica el nostre bon amic Martí Boada, en un recull de llegendes de la regió del Montseny (Llegendes del Montseny, publicat per editorial Brau).
El títol és “La Penitenta del Montseny” i diu així:
” Arribo a l’indret de cova Penitenta, en realitat són uns grans blocs de granit disposats de manera que configuren un aixopluc relativament important, el més gran que he vist mai en tota la muntanya. És en aquest espai on s’hi forja un dels mites misteriosos del Montseny: la Penitenta.
L’esmentat personatge, romangué en aquest indret del 1834 al 1840. Era una dona alta, fina, d’una gran bellesa, de maneres refinades i aristocràtiques, no tenia els trenta anys quan va arribar. Segons l’ermità de Santa Fe, la primera nit de la seva arribada a la muntanya, duia un bell vestit de seda, que continuà portant-lo sempre fins que amb el temps se li va esparracar.
Parlava poc, era de maneres discretes i reservada. Els seus cants admirables, romanços italians, s’escampaven per la muntanya, una veu fresca i argentina revelava una bona formació en l’art i el cant. Parlava un català barrejat amb mots castellans i francesos. Abans de pujar a la cova, va llogar una casa a Palautordera i contractà dues minyones de la vila. De tant en tant baixava per a poca estona i se’n tornava a la muntanya. A vegades es feia fonedissa del tot a arreu i tardava qui sap-lo en tornar. Portava sempre penjant de la cintura un sarronet de seda amb un crani petit com d’infant, que sovintment acaronava, besava i li resava.
Conta la crònica, que una vegada va pujar a la cova una persona desconeguda al país, de gran distinció, i no l’hi va trobar. Li deixa gravat amb un punxó, algunes paraules o missatge gravat al tronc d’un gros faig del costat de la cova. La penitenta en arribar i llegir el missatge, va fer tallar i astellar immediatament l’arbre i el feu cremar. Un cop acabada la penitència de set anys aquesta misteriosa dona que es feia dir falsament Bernadeta Flores, desaparegué.
Es diu que podria ser aquella lady anglesa que cita Lamartine en els seus viatges a Orient. S’ha dit també que podia haver sigut una descendent del mariscal Stanhope, alt militar anglès defensor de la caiguda de Barcelona. Aquest supòsit sosté que aquesta dona havia estat amant del rei d’Anglaterra de qui tingué un fill que no li fou reconegut, aquest infant se li morí. La mare mai més es separà del crano del seu fill, pel que sembla, féu la dura penitència.
I el misteriós cabaler del missatge, qui fou…?
Font: Diari de camp personal.
M. Boada. Recull Oral.”